Històries de princeses

I així és com puc afirmar que la veritat no surt necessàriament de la boca dels nens.

Aquesta és la conversa que vaig caçar mentre la caganius i la seva associada sucaven les botes als bassals... si, si... quan es tenen quatre anys i mig no és fàcil entendre els matisos que hi poden haver dins de frases tan categòriques com "els monstres no existeixen".

I vet aquí que amb aquest dibuix em salto els principis voluntàriament apolítics del blog que es vol limitar a ser un divertiment més que banal.

Au! Comenceu bé la setmana i recordeu que, en certs casos, no val la pena mirar l'altra cara de la moneda! ;D

Comments

[Mamasol]

Recordes que sóc balança? Sempre en veig 6 d'un costat i mitja dotzena de l'altre.
;-)

[emmiroelmelic]

Molt bona!

[Mercè Jové Castells]

Ara si que l'hem ben ca... jo que encara esperaba que arribés el meu princep blau!

[emmiroelmelic]

Amb una mica de sort, un gripau blau babau...

[Mamasol]

Doncs jo crec que tenen raó! Les princeses no existeixen, ni els princeps, ni
res d'això. També n'hi ha que es creuen Napoleó o qualsevol altre i no ho són pas. Per què ens hauríem de creure que aquesta colla que és creuen princeps i princeses ho són??? Per cert, a la meva
princeseta l'acabo de posar a dormir. ;-)

[emmiroelmelic]

Però llavors amb què quedem... n'hi ha o no?! :-P

[laietaindanait]

:-DDDDDDD

[emmiroelmelic]

Temps al temps... per cert, saps que les princeses en realitat també tenen grans a la cara?!